viernes, 13 de febrero de 2009

PASO DE CEBRA


Este es el paso de cebra en el que te vi por primera vez.

Recuerdo que cruzabas la calle a la carrera con tu graciosos pasitos cortos.

2 comentarios:

marina dijo...

sempre m'ha cridat l'atenció la manera de creuar el passos de cebra que té cadascú, o la manera d'iniciar la carrera quan el semàfor es posa en verd. Aquells que els veus la carrera tot i estant quiets esperant, els que miren els núvols, els que estàn rígids i sembla que els piqui una vespa....

salut..!

cgamez dijo...

Sí, tenim un seguit de curioses manies de les quals no ens adonem.

Petons.